sound.dissidencia*
[projecte puntual de desobediència creativa]
“Aquest sistema no és res més que una malaltia lenta. S’apodera de nosaltres i tothom n’és conscient, però ningú se n’adona. Morirà tot a poc a poc, i tothom en serà conscient, però ningú se n’adonarà.”
Sound.dissidència* neix arran de la convocatòria de lluita global contra els representants dels membres del G8 i altres grans poders econòmics que es reuniràn al nord d’Alemanya del 6 al 8 de juny de 2007, i que entenem com a símbol del capitalisme/neoliberalisme salvatge. Així, pretenem concretar una data coincidint amb la trobada a Alemanya (divendres 8 de juny) per tal de desenvolupar un projecte de desobediència creativa i reivindicativa, que consistiria en tot un dia de música, espectacle, manifestos... La intenció de l’esdeveniment preten aglutinar tot tipus de formes d’expressió i creació artística, ja que considerem que és un potencial de lluita altament important i que ha de servir com a resposta al model de la cultura privatitzada i per les necessitats creatives que no tenen cabuda en aquest sistema, a més de la crítica directa al sistema capitalista.
Així doncs, fem una crida a tot*s aquell*s interessats/des en formar la resistència des d’un punt de vista emocional-creatiu. Necessitem tot allò que hom pugui aportar:
• Informació, documentació, habilitació d’exposicions gràfiques/textuals, etc.
• Dj’s (minimal, techno, schranz, hard techno, drum ‘n’ bass, jungle...).
• Vj’s (de tot tipus, encara que seria important que el contingut gràfic fos compost per imatges de lluita, de resistència, o de tot el que pugui fer referència a la jornada de lluita). Dins d’aquest apartat també hi entra la possibilitat d’aconseguir el material necessari per a la reproducció i projecció adequada de les imatges.
• Músics (batucades, grups, cantautors, etc.).
• Malabaristes.
• Graffiters.
• Tècnics de so i llums (o contactes sobre on i com trobar equips de so i llum a bon preu, etc.).
• Experts en el muntatge de free parties.
• Dissenyador*s gràfics.
• Gent disposada a col·laborar activament en la funció propagandística i de campanya gràfica (campanya prèvia a l’esdeveniment), com en repartir propaganda, contactar amb impremptes, encartellar, elaboració i penjada de pancartes...
• Interessats/des en col·locar parades de material, informació, roba, menjar... durant l’esdeveniment.
• Gent que conegui gent que li pugui interessar el projecte.
• Altres.
El projecte està obert a noves propostes, suggeriments, idees, de tot tipus.
La lluita és de tot*s, i la vostra col·laboració és imprescindible. Contacteu amb nosaltres!
CONTACTE: goattera@gmail.com
“Aquest sistema no és res més que una malaltia lenta. S’apodera de nosaltres i tothom n’és conscient, però ningú se n’adona. Morirà tot a poc a poc, i tothom en serà conscient, però ningú se n’adonarà.”
Sound.dissidència* neix arran de la convocatòria de lluita global contra els representants dels membres del G8 i altres grans poders econòmics que es reuniràn al nord d’Alemanya del 6 al 8 de juny de 2007, i que entenem com a símbol del capitalisme/neoliberalisme salvatge. Així, pretenem concretar una data coincidint amb la trobada a Alemanya (divendres 8 de juny) per tal de desenvolupar un projecte de desobediència creativa i reivindicativa, que consistiria en tot un dia de música, espectacle, manifestos... La intenció de l’esdeveniment preten aglutinar tot tipus de formes d’expressió i creació artística, ja que considerem que és un potencial de lluita altament important i que ha de servir com a resposta al model de la cultura privatitzada i per les necessitats creatives que no tenen cabuda en aquest sistema, a més de la crítica directa al sistema capitalista.
Així doncs, fem una crida a tot*s aquell*s interessats/des en formar la resistència des d’un punt de vista emocional-creatiu. Necessitem tot allò que hom pugui aportar:
• Informació, documentació, habilitació d’exposicions gràfiques/textuals, etc.
• Dj’s (minimal, techno, schranz, hard techno, drum ‘n’ bass, jungle...).
• Vj’s (de tot tipus, encara que seria important que el contingut gràfic fos compost per imatges de lluita, de resistència, o de tot el que pugui fer referència a la jornada de lluita). Dins d’aquest apartat també hi entra la possibilitat d’aconseguir el material necessari per a la reproducció i projecció adequada de les imatges.
• Músics (batucades, grups, cantautors, etc.).
• Malabaristes.
• Graffiters.
• Tècnics de so i llums (o contactes sobre on i com trobar equips de so i llum a bon preu, etc.).
• Experts en el muntatge de free parties.
• Dissenyador*s gràfics.
• Gent disposada a col·laborar activament en la funció propagandística i de campanya gràfica (campanya prèvia a l’esdeveniment), com en repartir propaganda, contactar amb impremptes, encartellar, elaboració i penjada de pancartes...
• Interessats/des en col·locar parades de material, informació, roba, menjar... durant l’esdeveniment.
• Gent que conegui gent que li pugui interessar el projecte.
• Altres.
El projecte està obert a noves propostes, suggeriments, idees, de tot tipus.
La lluita és de tot*s, i la vostra col·laboració és imprescindible. Contacteu amb nosaltres!
CONTACTE: goattera@gmail.com
Sóc tot fet d’olor. Cap soroll té pes per destrossar el moment; un moment gris, vell i cansat. Somriu i, trist, ho enyora tot i no vol res, és un Sol mort, un ocell mut i cec que vola poc però no descansa, i espera l’aire suau que viatjant recull olors i les escampa. Sóc fet d’olor, cap soroll té pes i el vent és meu; que se m’emporta i que m’escampa.
No et creguis res. Fins i tot els racons més vils poden ser fantàstics. He estat molt de temps pensant; remenant. He jugat amb colors diferents a perseguir-nos entre roures de copes vermelles i camps de blat platejat. Sembla increïble, però és cert. Ben cert.
No pateixis, ara tot et sembla nou, però amb temps seràs capaç d’entendre-ho. Ara mateix, per exemple, no llegeixes res. És tan forta l’olor que fa el paper que ha estat capaç de transformar-te fins a tal punt, que els teus ulls poden llegir el que transporta només un aroma. Tan bon punt aquest s’esvaeixi, deixaràs de veure el text.
Benvingut siguis al teu nou món, un món fet tot de somnis i passions, i per la qual cosa no sempre és perfecte, car tan aviat és màgic com caòtic, i ets tu qui ha d’aprendre a separar-ne les diferències, i gestionar-les.
style="position:fixed;bottom:0;right:0;display:block;_display:none;· revoltes abtractes*
Serà tot de flames; i aquestes, de tots els colors, fins i tot aquells que ningú ha vist mai. És possible que cada color ens suggereixi una música, totes les músiques; i en cada cançó descobrirem els records d’un temps oblidat, i amb ell les seves olors. Totes aquestes flames s’ocuparàn de transformar en cendra o fondre en l’aire tots els mals humans, perquè s’esvaeixin entre vents; però el mateix vent bufarà cada cop més fort, i com més cremin les flames més fort bufarà el vent, ja que sap i coneix que si l’home s’aïlla dels seus mals no els recorda, i si no els recorda no els tem.
Per sort o per desgràcia, semblant revolta eliminarà els estats, i amb ells els seus governs. Tots els seus governs. Serà també amb aquest foc que tots els colors seràn més intensos, i gràcies a aquesta intensitat uns quants inventaràn paraules noves per definir tal perfecció, unes paraules que etendrà tothom, i que només seràn tendres, o dolces. És provable, a més, que gràcies als mots puguin entendre’s i organitzar-se les passions, per tal d’eliminar tot allò que les contradiu, i així és com desapareixeran les lleis: aquestes promeses escrites per enganyar i violentar amb permís. Els boscos rebrotaran en un instant i faran de la civilització un cementiri de records; records, evidentment, per no ser oblidats, i així per sempre enterrats.
Els combatents més fidels a la revolta seràn tots armats amb so, i és que el so és l’única arma que pot lluir una emoció. Desapareixeràn els déus per cedir espai al poder de totes les imaginacions concentrades en una de sola, i de tanta perfecció no hi haurà ningú que les adori ni els faci culte, i precisament gràcies a això seràn tan fortes.
A tot això, l’enemic resultarà fort, però no invencible, car aquesta serà primera i última de les revoltes abstractes; la definitiva. I serà amb ella definitiu el gran regnat de les idees, totes les idees, regidor d’un temps bastit d’enyors que enfortiràn la resistència, i donaràn forma a la perfecció, la utòpica perfecció del temps i de l’espai. Tot culpa d’emocionar-nos massa; tot culpa de les revoltes abtractes.
I serà tan forta la revolta que tota opressió esdevindra inútil i la llibertat serà destí de tot pensament: el pensament lliure. Serà sempre la revolta abstracta, revolta permanent i eminentment preciosa, on l’única violència prendrà forma d’art incomprès.
Sí, sóc feliç ara i crec que és important transmetre-ho, perquè així les nostres flames a més de fortes deformaràn l’ojectivitat dels sentiments negres. Tot serà subjectiu i despedirem la pragmàtica, aquesta llei de l’ordre que molesta. Tot allò que inspiri plaer serà foc en aquesta lluita. Qui gosarà interrompre el primer brot d’aquesta revolta abstracta?
Tot culpa de les revoltes abstractes.
Accio Global contra el Capitalisme
*Llamada a los Días de Acción Global contra el Capitalismo en los días de la Cumbre del G8 en junio 2007*
El capitalismo nos ataca desde muchas frentes en nuestra vida diaria. Estamos forzados a soportar el actual sistema de capitalismo y su poder opresor nos destruye, explota, aísla y deshumaniza. Ha llegado la hora de deshacernos de él. Para ir dando pasos adelante en esta lucha internacional contra el capitalismo, la siguiente llamada a la acción parte de la reunión internacional que se ha mantenido en Varsovia (Polonia) los días 9 al 11 de febrero con gentes de 15 países diferentes. Por favor, difundir todo lo que se pueda.
Representantes de los miembros del G8 y otros grandes poderes económicos se reunirán en el norte de Alemania del 6 al 8 de junio de 2007, encerrados detrás de una barrera de cercas, policías y soldados. Al mismo tiempo miles de personas, que se oponen a las políticas neoliberales, se juntarán para actuar en diversos lugares y diferentes maneras. Somos muchos grupos y gentes l@s que cada día estamos en lucha contra los diferentes efectos que tiene la política del beneficio por encima de las personas, creando espacios autónomos, experiencias alternativas y luchando contra el G8 y otras instituciones económicas globales. Es impresionante ver cuantos grupos tienen en sus agendas las protestas de junio, sumandose de muy diferentes maneras. Las protestas contra el G8 no solo deben ser un deseo real y un intento de interrumpir la reunión de los poderosos, sino que debe representar un nuevo paso en la lucha mundial contra el capitalismo. Una lucha basada en las experiencias diarias y no solo en esos días de reunión.
Anteriormente se han realizado otras convocatorias de días de luchas globales, las cuales han tenido diferentes repercusiones. Nuestra resistencia aparece muchas veces, mostrada en su campo, con sus normas. ¿Cómo podemos rediseñar estos actos internacionales de resistencia para caminar realmente en la senda del cambio? Uno de estos caminos que parece que funciona en la situación actual es el bloqueo de la economía capitalista a través de ataques a la infraestructura y los flujos del capital a lo largo del mundo.
Hay muchas personas luchando contra el capitalismo y sus múltiples formas de opresión alrededor del mundo que no podrán acudir a las protestas organizadas en torno a la reunión de Alemania. Esta invitación trata de enlazar las luchas diarias contra el capitalismo con la lucha global para actuar junt@s de una manera fuerte y coherente. Los Días de Acción contra el Capitalismo puede ser una oportunidad para mostrar al mundo y a nosotr@s mism@s la medida de nuestra resistencia, de las que las protestas contra el G8 son solo una pequeña muestra. La resistencia efectiva debe ser continua y en todos los lugares. Debemos creer en el éxito de nuestras acciones con esta inspiración no volver a nuestras viejas vidas y hacer que la resistencia se extienda a lo largo de todo el mundo en el 2007 y años sucesivos.
Hacemos una llamada a la organización de acciones en los 10 días alrededor de la celebración de la reunion de Alemania (del 1 al 10 de junio de 2007) que incluyen los días de acción sobre la agricultura (3 de junio), inmigración (4 de junio), antimilitarismo (5 de junio) y cambio climático (8 de junio). Todo el mundo está invitado a participar en este proceso con sus ideas y capacidades, desde la difusión de información hasta acciones directas a lo largo de todo el mundo con el objetivo de atacar la economía global. El capitalismo nunca descansa, y así debe ser nuestra resistencia!!!
Reunión Internacional en Varsovia para la preparación de las protestas contra el G8.
El capitalismo nos ataca desde muchas frentes en nuestra vida diaria. Estamos forzados a soportar el actual sistema de capitalismo y su poder opresor nos destruye, explota, aísla y deshumaniza. Ha llegado la hora de deshacernos de él. Para ir dando pasos adelante en esta lucha internacional contra el capitalismo, la siguiente llamada a la acción parte de la reunión internacional que se ha mantenido en Varsovia (Polonia) los días 9 al 11 de febrero con gentes de 15 países diferentes. Por favor, difundir todo lo que se pueda.
Representantes de los miembros del G8 y otros grandes poderes económicos se reunirán en el norte de Alemania del 6 al 8 de junio de 2007, encerrados detrás de una barrera de cercas, policías y soldados. Al mismo tiempo miles de personas, que se oponen a las políticas neoliberales, se juntarán para actuar en diversos lugares y diferentes maneras. Somos muchos grupos y gentes l@s que cada día estamos en lucha contra los diferentes efectos que tiene la política del beneficio por encima de las personas, creando espacios autónomos, experiencias alternativas y luchando contra el G8 y otras instituciones económicas globales. Es impresionante ver cuantos grupos tienen en sus agendas las protestas de junio, sumandose de muy diferentes maneras. Las protestas contra el G8 no solo deben ser un deseo real y un intento de interrumpir la reunión de los poderosos, sino que debe representar un nuevo paso en la lucha mundial contra el capitalismo. Una lucha basada en las experiencias diarias y no solo en esos días de reunión.
Anteriormente se han realizado otras convocatorias de días de luchas globales, las cuales han tenido diferentes repercusiones. Nuestra resistencia aparece muchas veces, mostrada en su campo, con sus normas. ¿Cómo podemos rediseñar estos actos internacionales de resistencia para caminar realmente en la senda del cambio? Uno de estos caminos que parece que funciona en la situación actual es el bloqueo de la economía capitalista a través de ataques a la infraestructura y los flujos del capital a lo largo del mundo.
Hay muchas personas luchando contra el capitalismo y sus múltiples formas de opresión alrededor del mundo que no podrán acudir a las protestas organizadas en torno a la reunión de Alemania. Esta invitación trata de enlazar las luchas diarias contra el capitalismo con la lucha global para actuar junt@s de una manera fuerte y coherente. Los Días de Acción contra el Capitalismo puede ser una oportunidad para mostrar al mundo y a nosotr@s mism@s la medida de nuestra resistencia, de las que las protestas contra el G8 son solo una pequeña muestra. La resistencia efectiva debe ser continua y en todos los lugares. Debemos creer en el éxito de nuestras acciones con esta inspiración no volver a nuestras viejas vidas y hacer que la resistencia se extienda a lo largo de todo el mundo en el 2007 y años sucesivos.
Hacemos una llamada a la organización de acciones en los 10 días alrededor de la celebración de la reunion de Alemania (del 1 al 10 de junio de 2007) que incluyen los días de acción sobre la agricultura (3 de junio), inmigración (4 de junio), antimilitarismo (5 de junio) y cambio climático (8 de junio). Todo el mundo está invitado a participar en este proceso con sus ideas y capacidades, desde la difusión de información hasta acciones directas a lo largo de todo el mundo con el objetivo de atacar la economía global. El capitalismo nunca descansa, y así debe ser nuestra resistencia!!!
Reunión Internacional en Varsovia para la preparación de las protestas contra el G8.
·sistema global.i.concepte de llibertat·
El sistema global
Des de Goätte (la reivindicació i l’inconformisme en forma de somni, o com a conseqüència del somni), considerem que la lluita que ens toca afrontar actualment va molt més enllà de les peticions i les reformes, de les ideologies i els conceptes concrets. Des de Goätte creiem que aquesta lluita actual, a diferència de les lluites passades, ja no suposa la demanda de responsabilitats a el causant/s de determinats conflictes, problemàtiques, dilemes d’interès comú, etc., ja que en la majoria dels casos no existeix un culpable únic ni directe, sinó que ens trobem davant un sistema mundial que condiciona la gran majoria de les conductes de caire global: considerem, per exemple, que en front de l’especulació urbanística i el creixement massiu de l’edificació, no en podem atribuïr la responsabilitat directa als líders polítics de la regió en concret (i amb això no pretenem assenyalar cap culpable ni innocent), sinó que la problemàtica néix arran d’un sistema econòmic i de mercat que suposa l’actual funcionament de les empreses constructores/promotores (allò que suposen els seus sistemes de venta adaptats al mercat global, les seves inversions, despeses, i concepte del benefici), que caminen fins i tot per sobre de les fronteres legals, i a partir de les quals, els sistemes administratius municipals perden autoritat davant dels projectes urbanístics. Així, amb un exemple tan senzill i quotidià, pretenem manifestar que el deure de les lluites revolucionàries actuals no se situa en el camp de les reclamacions a responsables únics, sinó en el canvi col·lectiu i individual de tot allò que el sistema malmet.
D’aquesta manera, si les problemàtiques globals són tant absolutament generalitzades i descentralitzades, proposem la desobediència civil, la llibertat d’acció de la ciutadania alhora de modificar en l’espai i el temps tot allò que és conseqüència del sistema global, sempre que es vulgui, partint de la base que si la responsavilitat no és única, sinó del global, tothom a títol individual i/o organitzat, és lliure de modificar-ne els resultats.
El concepte de llibertat
No ens atreviríem a assegurar que la llibertat és quelcom més que, per un cantó, la facultat de decidir i actuar conforme l’individu ho creu oportú, sempre i quan aquestes decisions no s’interposin en la llibertat dels altres; i, per altra banda, i possiblement la més important (ja que és arran d’aquesta com es modifiquen-evolucionen-transformen les conductes-decisions-actuacions “lliures”), la capacitat de l’ésser humà de gaudir de la suficient racionalitat com per considerar el pensament lliure (pensament lliure: principi de la llibertat), entenent per pensament lliure que tota sensació, reflexió, desig, etc., no se subordini-evolucioni a partir del que provocarà en l’opinió d’uns altres. Per exemple: si un poeta decideix escriure una poesia, el pensament esdevé lliure a partir del moment en que el poeta no escriu pensant quins efectes tindrà el text en els possibles lectors, sinó en com és capaç d’interpretar ell mateix el que escriu, i com vol escriure-ho, partint de la base que allò important no és l’efecte causal de la seva acció, sinó per quin motiu vol dur-la a terme.
Si ens basem en la història de la conducta humana, podem assegurar sentir-nos incapaços de creure que una mateixa teoria, per molt globalitzada i estesa que estigui, no provocarà discrepàncies ni problemes de convivència. L’home/dona de per sí, necessitaria haver viscut exactament les mateixes situacions, emocions, condicions, evolucions que una altra, per tal d’entendre’n a la perfecció un plentajament, per la qual cosa, tot i que l’esmentada idea de llibertat fos concebuda i defensada per altres individus, no existiria en cap cas la perfecta harmonia d’aquesta sola idea que, des del moment en que és una idea que conceb més d’una sola persona, deixa de ser una única idea, per convertir-se en un conjunt d’idees que es resguarden sota la mateixa dinàmica ideològica, sota el mateix punt de vista.
Tot i així, si considerem viable la possibilitat de que tot aquest conjunt de persones que comparteixen el mateix punt de vista, són capaces de portar-les a la pràctica d’una manera exacta, d’entendre-les d’una manera exacta, de sentir-les d’una manera exacta... la idea seria perfectament harmoniosa entre tots aquells que la conceben; la defensen. Tanmateix, arribat a aquest extrem, les idees i punts de vista no tindrien cap tipus de sentit, car no hi hauria ni una sola forma de discrepància (objectiva/subjectiva, postiva/negativa...) entre els éssers humans.
Des de Goätte (la reivindicació i l’inconformisme en forma de somni, o com a conseqüència del somni), considerem que la lluita que ens toca afrontar actualment va molt més enllà de les peticions i les reformes, de les ideologies i els conceptes concrets. Des de Goätte creiem que aquesta lluita actual, a diferència de les lluites passades, ja no suposa la demanda de responsabilitats a el causant/s de determinats conflictes, problemàtiques, dilemes d’interès comú, etc., ja que en la majoria dels casos no existeix un culpable únic ni directe, sinó que ens trobem davant un sistema mundial que condiciona la gran majoria de les conductes de caire global: considerem, per exemple, que en front de l’especulació urbanística i el creixement massiu de l’edificació, no en podem atribuïr la responsabilitat directa als líders polítics de la regió en concret (i amb això no pretenem assenyalar cap culpable ni innocent), sinó que la problemàtica néix arran d’un sistema econòmic i de mercat que suposa l’actual funcionament de les empreses constructores/promotores (allò que suposen els seus sistemes de venta adaptats al mercat global, les seves inversions, despeses, i concepte del benefici), que caminen fins i tot per sobre de les fronteres legals, i a partir de les quals, els sistemes administratius municipals perden autoritat davant dels projectes urbanístics. Així, amb un exemple tan senzill i quotidià, pretenem manifestar que el deure de les lluites revolucionàries actuals no se situa en el camp de les reclamacions a responsables únics, sinó en el canvi col·lectiu i individual de tot allò que el sistema malmet.
D’aquesta manera, si les problemàtiques globals són tant absolutament generalitzades i descentralitzades, proposem la desobediència civil, la llibertat d’acció de la ciutadania alhora de modificar en l’espai i el temps tot allò que és conseqüència del sistema global, sempre que es vulgui, partint de la base que si la responsavilitat no és única, sinó del global, tothom a títol individual i/o organitzat, és lliure de modificar-ne els resultats.
El concepte de llibertat
No ens atreviríem a assegurar que la llibertat és quelcom més que, per un cantó, la facultat de decidir i actuar conforme l’individu ho creu oportú, sempre i quan aquestes decisions no s’interposin en la llibertat dels altres; i, per altra banda, i possiblement la més important (ja que és arran d’aquesta com es modifiquen-evolucionen-transformen les conductes-decisions-actuacions “lliures”), la capacitat de l’ésser humà de gaudir de la suficient racionalitat com per considerar el pensament lliure (pensament lliure: principi de la llibertat), entenent per pensament lliure que tota sensació, reflexió, desig, etc., no se subordini-evolucioni a partir del que provocarà en l’opinió d’uns altres. Per exemple: si un poeta decideix escriure una poesia, el pensament esdevé lliure a partir del moment en que el poeta no escriu pensant quins efectes tindrà el text en els possibles lectors, sinó en com és capaç d’interpretar ell mateix el que escriu, i com vol escriure-ho, partint de la base que allò important no és l’efecte causal de la seva acció, sinó per quin motiu vol dur-la a terme.
Si ens basem en la història de la conducta humana, podem assegurar sentir-nos incapaços de creure que una mateixa teoria, per molt globalitzada i estesa que estigui, no provocarà discrepàncies ni problemes de convivència. L’home/dona de per sí, necessitaria haver viscut exactament les mateixes situacions, emocions, condicions, evolucions que una altra, per tal d’entendre’n a la perfecció un plentajament, per la qual cosa, tot i que l’esmentada idea de llibertat fos concebuda i defensada per altres individus, no existiria en cap cas la perfecta harmonia d’aquesta sola idea que, des del moment en que és una idea que conceb més d’una sola persona, deixa de ser una única idea, per convertir-se en un conjunt d’idees que es resguarden sota la mateixa dinàmica ideològica, sota el mateix punt de vista.
Tot i així, si considerem viable la possibilitat de que tot aquest conjunt de persones que comparteixen el mateix punt de vista, són capaces de portar-les a la pràctica d’una manera exacta, d’entendre-les d’una manera exacta, de sentir-les d’una manera exacta... la idea seria perfectament harmoniosa entre tots aquells que la conceben; la defensen. Tanmateix, arribat a aquest extrem, les idees i punts de vista no tindrien cap tipus de sentit, car no hi hauria ni una sola forma de discrepància (objectiva/subjectiva, postiva/negativa...) entre els éssers humans.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)