Sóc tot fet d’olor. Cap soroll té pes per destrossar el moment; un moment gris, vell i cansat. Somriu i, trist, ho enyora tot i no vol res, és un Sol mort, un ocell mut i cec que vola poc però no descansa, i espera l’aire suau que viatjant recull olors i les escampa. Sóc fet d’olor, cap soroll té pes i el vent és meu; que se m’emporta i que m’escampa.
No et creguis res. Fins i tot els racons més vils poden ser fantàstics. He estat molt de temps pensant; remenant. He jugat amb colors diferents a perseguir-nos entre roures de copes vermelles i camps de blat platejat. Sembla increïble, però és cert. Ben cert.
No pateixis, ara tot et sembla nou, però amb temps seràs capaç d’entendre-ho. Ara mateix, per exemple, no llegeixes res. És tan forta l’olor que fa el paper que ha estat capaç de transformar-te fins a tal punt, que els teus ulls poden llegir el que transporta només un aroma. Tan bon punt aquest s’esvaeixi, deixaràs de veure el text.

Benvingut siguis al teu nou món, un món fet tot de somnis i passions, i per la qual cosa no sempre és perfecte, car tan aviat és màgic com caòtic, i ets tu qui ha d’aprendre a separar-ne les diferències, i gestionar-les.