sound.dissidencia*

[projecte puntual de desobediència creativa]


“Aquest sistema no és res més que una malaltia lenta. S’apodera de nosaltres i tothom n’és conscient, però ningú se n’adona. Morirà tot a poc a poc, i tothom en serà conscient, però ningú se n’adonarà.”
Sound.dissidència* neix arran de la convocatòria de lluita global contra els representants dels membres del G8 i altres grans poders econòmics que es reuniràn al nord d’Alemanya del 6 al 8 de juny de 2007, i que entenem com a símbol del capitalisme/neoliberalisme salvatge. Així, pretenem concretar una data coincidint amb la trobada a Alemanya (divendres 8 de juny) per tal de desenvolupar un projecte de desobediència creativa i reivindicativa, que consistiria en tot un dia de música, espectacle, manifestos... La intenció de l’esdeveniment preten aglutinar tot tipus de formes d’expressió i creació artística, ja que considerem que és un potencial de lluita altament important i que ha de servir com a resposta al model de la cultura privatitzada i per les necessitats creatives que no tenen cabuda en aquest sistema, a més de la crítica directa al sistema capitalista.

Així doncs, fem una crida a tot*s aquell*s interessats/des en formar la resistència des d’un punt de vista emocional-creatiu. Necessitem tot allò que hom pugui aportar:

• Informació, documentació, habilitació d’exposicions gràfiques/textuals, etc.
• Dj’s (minimal, techno, schranz, hard techno, drum ‘n’ bass, jungle...).
• Vj’s (de tot tipus, encara que seria important que el contingut gràfic fos compost per imatges de lluita, de resistència, o de tot el que pugui fer referència a la jornada de lluita). Dins d’aquest apartat també hi entra la possibilitat d’aconseguir el material necessari per a la reproducció i projecció adequada de les imatges.
• Músics (batucades, grups, cantautors, etc.).
• Malabaristes.
• Graffiters.
• Tècnics de so i llums (o contactes sobre on i com trobar equips de so i llum a bon preu, etc.).
• Experts en el muntatge de free parties.
• Dissenyador*s gràfics.
• Gent disposada a col·laborar activament en la funció propagandística i de campanya gràfica (campanya prèvia a l’esdeveniment), com en repartir propaganda, contactar amb impremptes, encartellar, elaboració i penjada de pancartes...
• Interessats/des en col·locar parades de material, informació, roba, menjar... durant l’esdeveniment.
• Gent que conegui gent que li pugui interessar el projecte.
• Altres.


El projecte està obert a noves propostes, suggeriments, idees, de tot tipus.
La lluita és de tot*s, i la vostra col·laboració és imprescindible. Contacteu amb nosaltres!

CONTACTE: goattera@gmail.com

Sóc tot fet d’olor. Cap soroll té pes per destrossar el moment; un moment gris, vell i cansat. Somriu i, trist, ho enyora tot i no vol res, és un Sol mort, un ocell mut i cec que vola poc però no descansa, i espera l’aire suau que viatjant recull olors i les escampa. Sóc fet d’olor, cap soroll té pes i el vent és meu; que se m’emporta i que m’escampa.
No et creguis res. Fins i tot els racons més vils poden ser fantàstics. He estat molt de temps pensant; remenant. He jugat amb colors diferents a perseguir-nos entre roures de copes vermelles i camps de blat platejat. Sembla increïble, però és cert. Ben cert.
No pateixis, ara tot et sembla nou, però amb temps seràs capaç d’entendre-ho. Ara mateix, per exemple, no llegeixes res. És tan forta l’olor que fa el paper que ha estat capaç de transformar-te fins a tal punt, que els teus ulls poden llegir el que transporta només un aroma. Tan bon punt aquest s’esvaeixi, deixaràs de veure el text.

Benvingut siguis al teu nou món, un món fet tot de somnis i passions, i per la qual cosa no sempre és perfecte, car tan aviat és màgic com caòtic, i ets tu qui ha d’aprendre a separar-ne les diferències, i gestionar-les.

· revoltes abtractes*

Serà tot de flames; i aquestes, de tots els colors, fins i tot aquells que ningú ha vist mai. És possible que cada color ens suggereixi una música, totes les músiques; i en cada cançó descobrirem els records d’un temps oblidat, i amb ell les seves olors.
Totes aquestes flames s’ocuparàn de transformar en cendra o fondre en l’aire tots els mals humans, perquè s’esvaeixin entre vents; però el mateix vent bufarà cada cop més fort, i com més cremin les flames més fort bufarà el vent, ja que sap i coneix que si l’home s’aïlla dels seus mals no els recorda, i si no els recorda no els tem.
Per sort o per desgràcia, semblant revolta eliminarà els estats, i amb ells els seus governs. Tots els seus governs. Serà també amb aquest foc que tots els colors seràn més intensos, i gràcies a aquesta intensitat uns quants inventaràn paraules noves per definir tal perfecció, unes paraules que etendrà tothom, i que només seràn tendres, o dolces. És provable, a més, que gràcies als mots puguin entendre’s i organitzar-se les passions, per tal d’eliminar tot allò que les contradiu, i així és com desapareixeran les lleis: aquestes promeses escrites per enganyar i violentar amb permís. Els boscos rebrotaran en un instant i faran de la civilització un cementiri de records; records, evidentment, per no ser oblidats, i així per sempre enterrats.
Els combatents més fidels a la revolta seràn tots armats amb so, i és que el so és l’única arma que pot lluir una emoció. Desapareixeràn els déus per cedir espai al poder de totes les imaginacions concentrades en una de sola, i de tanta perfecció no hi haurà ningú que les adori ni els faci culte, i precisament gràcies a això seràn tan fortes.
A tot això, l’enemic resultarà fort, però no invencible, car aquesta serà primera i última de les revoltes abstractes; la definitiva. I serà amb ella definitiu el gran regnat de les idees, totes les idees, regidor d’un temps bastit d’enyors que enfortiràn la resistència, i donaràn forma a la perfecció, la utòpica perfecció del temps i de l’espai. Tot culpa d’emocionar-nos massa; tot culpa de les revoltes abtractes.

I serà tan forta la revolta que tota opressió esdevindra inútil i la llibertat serà destí de tot pensament: el pensament lliure. Serà sempre la revolta abstracta, revolta permanent i eminentment preciosa, on l’única violència prendrà forma d’art incomprès.
Sí, sóc feliç ara i crec que és important transmetre-ho, perquè així les nostres flames a més de fortes deformaràn l’ojectivitat dels sentiments negres. Tot serà subjectiu i despedirem la pragmàtica, aquesta llei de l’ordre que molesta. Tot allò que inspiri plaer serà foc en aquesta lluita. Qui gosarà interrompre el primer brot d’aquesta revolta abstracta?

Tot culpa de les revoltes abstractes.

Accio Global contra el Capitalisme

*Llamada a los Días de Acción Global contra el Capitalismo en los días de la Cumbre del G8 en junio 2007*


El capitalismo nos ataca desde muchas frentes en nuestra vida diaria. Estamos forzados a soportar el actual sistema de capitalismo y su poder opresor nos destruye, explota, aísla y deshumaniza. Ha llegado la hora de deshacernos de él. Para ir dando pasos adelante en esta lucha internacional contra el capitalismo, la siguiente llamada a la acción parte de la reunión internacional que se ha mantenido en Varsovia (Polonia) los días 9 al 11 de febrero con gentes de 15 países diferentes. Por favor, difundir todo lo que se pueda.

Representantes de los miembros del G8 y otros grandes poderes económicos se reunirán en el norte de Alemania del 6 al 8 de junio de 2007, encerrados detrás de una barrera de cercas, policías y soldados. Al mismo tiempo miles de personas, que se oponen a las políticas neoliberales, se juntarán para actuar en diversos lugares y diferentes maneras. Somos muchos grupos y gentes l@s que cada día estamos en lucha contra los diferentes efectos que tiene la política del beneficio por encima de las personas, creando espacios autónomos, experiencias alternativas y luchando contra el G8 y otras instituciones económicas globales. Es impresionante ver cuantos grupos tienen en sus agendas las protestas de junio, sumandose de muy diferentes maneras. Las protestas contra el G8 no solo deben ser un deseo real y un intento de interrumpir la reunión de los poderosos, sino que debe representar un nuevo paso en la lucha mundial contra el capitalismo. Una lucha basada en las experiencias diarias y no solo en esos días de reunión.

Anteriormente se han realizado otras convocatorias de días de luchas globales, las cuales han tenido diferentes repercusiones. Nuestra resistencia aparece muchas veces, mostrada en su campo, con sus normas. ¿Cómo podemos rediseñar estos actos internacionales de resistencia para caminar realmente en la senda del cambio? Uno de estos caminos que parece que funciona en la situación actual es el bloqueo de la economía capitalista a través de ataques a la infraestructura y los flujos del capital a lo largo del mundo.


Hay muchas personas luchando contra el capitalismo y sus múltiples formas de opresión alrededor del mundo que no podrán acudir a las protestas organizadas en torno a la reunión de Alemania. Esta invitación trata de enlazar las luchas diarias contra el capitalismo con la lucha global para actuar junt@s de una manera fuerte y coherente. Los Días de Acción contra el Capitalismo puede ser una oportunidad para mostrar al mundo y a nosotr@s mism@s la medida de nuestra resistencia, de las que las protestas contra el G8 son solo una pequeña muestra. La resistencia efectiva debe ser continua y en todos los lugares. Debemos creer en el éxito de nuestras acciones con esta inspiración no volver a nuestras viejas vidas y hacer que la resistencia se extienda a lo largo de todo el mundo en el 2007 y años sucesivos.

Hacemos una llamada a la organización de acciones en los 10 días alrededor de la celebración de la reunion de Alemania (del 1 al 10 de junio de 2007) que incluyen los días de acción sobre la agricultura (3 de junio), inmigración (4 de junio), antimilitarismo (5 de junio) y cambio climático (8 de junio). Todo el mundo está invitado a participar en este proceso con sus ideas y capacidades, desde la difusión de información hasta acciones directas a lo largo de todo el mundo con el objetivo de atacar la economía global. El capitalismo nunca descansa, y así debe ser nuestra resistencia!!!

Reunión Internacional en Varsovia para la preparación de las protestas contra el G8.

·sistema global.i.concepte de llibertat·

El sistema global

Des de Goätte (la reivindicació i l’inconformisme en forma de somni, o com a conseqüència del somni), considerem que la lluita que ens toca afrontar actualment va molt més enllà de les peticions i les reformes, de les ideologies i els conceptes concrets. Des de Goätte creiem que aquesta lluita actual, a diferència de les lluites passades, ja no suposa la demanda de responsabilitats a el causant/s de determinats conflictes, problemàtiques, dilemes d’interès comú, etc., ja que en la majoria dels casos no existeix un culpable únic ni directe, sinó que ens trobem davant un sistema mundial que condiciona la gran majoria de les conductes de caire global: considerem, per exemple, que en front de l’especulació urbanística i el creixement massiu de l’edificació, no en podem atribuïr la responsabilitat directa als líders polítics de la regió en concret (i amb això no pretenem assenyalar cap culpable ni innocent), sinó que la problemàtica néix arran d’un sistema econòmic i de mercat que suposa l’actual funcionament de les empreses constructores/promotores (allò que suposen els seus sistemes de venta adaptats al mercat global, les seves inversions, despeses, i concepte del benefici), que caminen fins i tot per sobre de les fronteres legals, i a partir de les quals, els sistemes administratius municipals perden autoritat davant dels projectes urbanístics. Així, amb un exemple tan senzill i quotidià, pretenem manifestar que el deure de les lluites revolucionàries actuals no se situa en el camp de les reclamacions a responsables únics, sinó en el canvi col·lectiu i individual de tot allò que el sistema malmet.

D’aquesta manera, si les problemàtiques globals són tant absolutament generalitzades i descentralitzades, proposem la desobediència civil, la llibertat d’acció de la ciutadania alhora de modificar en l’espai i el temps tot allò que és conseqüència del sistema global, sempre que es vulgui, partint de la base que si la responsavilitat no és única, sinó del global, tothom a títol individual i/o organitzat, és lliure de modificar-ne els resultats.


El concepte de llibertat


No ens atreviríem a assegurar que la llibertat és quelcom més que, per un cantó, la facultat de decidir i actuar conforme l’individu ho creu oportú, sempre i quan aquestes decisions no s’interposin en la llibertat dels altres; i, per altra banda, i possiblement la més important (ja que és arran d’aquesta com es modifiquen-evolucionen-transformen les conductes-decisions-actuacions “lliures”), la capacitat de l’ésser humà de gaudir de la suficient racionalitat com per considerar el pensament lliure (pensament lliure: principi de la llibertat), entenent per pensament lliure que tota sensació, reflexió, desig, etc., no se subordini-evolucioni a partir del que provocarà en l’opinió d’uns altres. Per exemple: si un poeta decideix escriure una poesia, el pensament esdevé lliure a partir del moment en que el poeta no escriu pensant quins efectes tindrà el text en els possibles lectors, sinó en com és capaç d’interpretar ell mateix el que escriu, i com vol escriure-ho, partint de la base que allò important no és l’efecte causal de la seva acció, sinó per quin motiu vol dur-la a terme.

Si ens basem en la història de la conducta humana, podem assegurar sentir-nos incapaços de creure que una mateixa teoria, per molt globalitzada i estesa que estigui, no provocarà discrepàncies ni problemes de convivència. L’home/dona de per sí, necessitaria haver viscut exactament les mateixes situacions, emocions, condicions, evolucions que una altra, per tal d’entendre’n a la perfecció un plentajament, per la qual cosa, tot i que l’esmentada idea de llibertat fos concebuda i defensada per altres individus, no existiria en cap cas la perfecta harmonia d’aquesta sola idea que, des del moment en que és una idea que conceb més d’una sola persona, deixa de ser una única idea, per convertir-se en un conjunt d’idees que es resguarden sota la mateixa dinàmica ideològica, sota el mateix punt de vista.
Tot i així, si considerem viable la possibilitat de que tot aquest conjunt de persones que comparteixen el mateix punt de vista, són capaces de portar-les a la pràctica d’una manera exacta, d’entendre-les d’una manera exacta, de sentir-les d’una manera exacta... la idea seria perfectament harmoniosa entre tots aquells que la conceben; la defensen. Tanmateix, arribat a aquest extrem, les idees i punts de vista no tindrien cap tipus de sentit, car no hi hauria ni una sola forma de discrepància (objectiva/subjectiva, postiva/negativa...) entre els éssers humans.

· el somni acrata ·

D’alguna manera, la idea del somni àcrata ve arran d’un sentiment d’alliberament total, d’una utòpica necessitat que tothom sap que no és possible en la seva totalitat.
Així, aquesta idea impulsa la inèrcia de reproduïr els somnis individuals i col·lectius, representar-los en el món real tal i com si en fossin una exemplificació, encara que només sigui momentàniament (un esdeveniment, actuació, representació, concert, destrucció...), que no necessàriament han de ser executats de cara al públic ni pel públic, sinó que representen la necessitat viva del qui els executa de viure’ls i sentir-los certs.
D’aquesta manera, per representar el somni en la seva totalitat (encara que només sigui un moment), és necessari abstenir-se del sistema legal que ofega el funcionament de la societat, ja que, partint de la base que la legalitat és absolutament relativa, i que no s’adecua a les necessitats reals de la població, sinó a la dels seus controladors, es converteix en un estret marc d’actuació per a la representació dels somnis. Aquestes representacións, però, han de tenir sempre present fins a quin punt interfereixen en la llibertat d’un altre, o si la negació de la seva llibertat és “justificada” (com determinades actuacions contràries a símbols de l’opressió moral, física i expressiva de les persones... com poden ser els Estats, les empreses multinacionals, etc.); i també fomentar el respecte entre tot tipus d’exemplificació dels somnis, per molt o molt poc que ens interessi el somni d’uns altres.

Així, el somni àcrata es converteix en una conducta expressiva amb totes les formes i intensitats, que considera que en una societat com la actual, on la majoria dels ciutadants (referint-nos als habitants del primer món, terme que prerefiria no utilitzar per la seva poca racionalitat), vulguem o no acceptar-ho, vivim en condicions si no bones, molt bones en comparació a la resta del món, ens desmarquem de la majoria de problemes que no interfereixen directament en la nostra vida, i la màxima preocupació del jovent esdevé l’oci. I jo em plantejo, per quin motiu hauríem de difondre un missatge reivindicatiu i polític-social mitjançant conductes que és ben sabut que només arribaràn als qui les busquen? Per quina raó no ens disposem a utilitzar l’activitat més desitjada pel jovent d’aquesta societat embrutida, l’oci (opció perfectament legítima), per impregnar-lo de contingut reivindicatiu i inconformista? D’aquesta manera, potser, tot*s aquell*s que es desmarquen dels moviments socials reivindicatius, i que en reben la informació com si es tractés d’un afer que els resulta extern i que poden entendre’l com a una moda passatgera o una actitud temporal de cert sector de la població, l’interpreten, per exemple, dins el marc festiu d’un esdeveniment musical afí a ell*s, com a un missatge amb el qual potser no hi col·laboraràn en la seva plenitud, però que si més no el respectaràn i sentiran “seu”, pel simple fet que “la festa a la que vam anar la setmana passada i ens ho vam passar tant bé, la muntava un col·lectiu anticapitalista”.
Potser el principi d’aquest somni àcrata consisteix en no dividir la lluita per allò que ens preocupa i creiem necessari i el que desitjem i ens satisfà dia a dia. La idea, doncs, representa la unificació de les passions i la lluita: els somnis, per representar-los com si fossin certs. Perquè fet i fet, el desig i l’odi són tant oposats com sinònims.

Certeses de conte*

No facin cas a les primeres impressions. Nosaltres només som personatges de conte, d’història fantàstica, que tan aviat som vils com agradables, preciosos tant com horrorosos, que volarem si volem, i ens transfomarem en el que voldrem transformar-nos. És tot un conte senzill i simplificat, un conte que actua de pont entre tot allò que és evidentment cert i el que no creiem cert. Així doncs, com que tot conte és mutable, estem disposats a que qualsevol dels lectors transformi la nostra trajectòria i ens utilitzi per representar les seves emocions, els seus somnis, els seus horrors i odis; per fer front a un món que no hem bastit nosaltres i que volem, si més no, no creure’l cert.
És possible que no canviï res, però potser és gràcies a això que somiar és encara un plaer cert, i és així com creiem i insistim en creure que crear i recrear tot el que enforteixi el somni és altament necessari, deixant de banda fins a quin punt és cert i/o útil pel canvi del món, ja que tornem a insistir que creure en crear i recrear tot el que enforteix i exemplifica el somni, és la certesa pura del somni, si no en la seva totalitat, sí parcialment. I els béns parcials fomenten el desig de la seva totalitat.

Tota la nostra força dirigida a la reproducció dels somnis.

[no mind]

Ara sí, ara sí que tornen les vergonyes, i amb aquestes tota la meva ràbia. Que no tinc per què subordinar-me a les opinions dels altres caram! No tinc per què. Que si em fa fàstic la model de plàstic d’un anunci de fibra per no engreixar-se me’n fa, que si els mitjans de comunicació em provoquen histèria me la provoquen, que aquí o es diu tot o no es diu res, i sinó a tancar la boca; que si em ve de gust riure’m de tothom ho faré i no tinc per què donar explicacions de res a ningú. Ningú. Perquè tinc ganes de fer-ho. Perquè jo ja he aguantat prou tot aquest cúmul de merda que em retreuen els meus, que no m’agrada el que escolto, no m’agrada, no és tan complicat, i que tinc els ous plens fins dalt de tota la retòrica absurda que serveix de palla als discursos polítics d’aquesta merda de país. Que no m’agrada això, i que a mi aquests polítics no em representen, que si volen mercalntilitzar el seu producte se’l fabriquin a mà, que prou en tinc en aguantar estar codificat com per què a sobre parlin en nom meu.

Què més? Més? Voleu més? Que si puc calaré a foc a tot el que em fa nosa perquè estic fart i tres cops fart de veure com tothom es mor de pena i a sobre tenen la barra de riure’s de mi quan frueixo amb tant poc, que si no t’agraden els meus arguments plora, i que si m’has d’explicar com funciona aquest món estalvia’t el discurs, que en tinc prou amb veure el que els meus sentits em mostren, i que la societat del consum no és un mite ni una llegenda, que és tan cert com que la policia és un organisme inútil i que només serveix per obstruir els camins i molestar lumínicament; la seva única utilitat: la molèstia. Que aquí hi ha masses coses que sobren i nosaltres els primers. Aquí sobra de tot. Sobren edificis, sobren discursos, sobren diners, sobren governs, publicitat, i lleis, lleis que no les compleixen ni els seus creadors, que aquí la llei se la regula cadascú; aquí sobren iniciatives de paper mullat i desallotjaments de centres socials, perquè quan l’ajuntament ens parla de cultura i derrueix espais reaprofitats, on SÍ que hi és present la creativitat, art, cultura, oci, sociabilitat, convivència de la que ells s’omplen la boca, es contradiuen; i per parlar envà que expliquin les mil i una meravelles al seu gos, que almenys aquest gaudirà de la facultat de no interrompre mentre li parlin. I és que jo l’únic que desitjo és que si voleu viure com ambiciosos porcs refregant-vos en el fang i la femta foteu el que vulgueu, però que no m’impregneu del vostre alè fètid, que no tinc per què respirar-lo.

Tota la meva creativitat dedicada a la sinceritat i reflexió de la gent, en especial als governants del planeta i les ciutats. A tots ells una abraçada ben forta.

Respira fort, racionalitza, i entén.

· .· no·estats


S’ha acabat. He oblidat els simbols i les banderes, que darrere el seu únic significat només s’hi camuflen les restes d’alguna idea plena i satisfactòria, que ha derivat al no res, a la tendència, a la pura estètica. Jo he pres per simbol la música, que en ella no hi és present cap missatge estricte ni cap idea exacta. És tot allò que jo vull que sigui, que tothom vol que sigui.

Cap Estat controla sensacions.

_burst::neoliberalism-


La musique, la reivindicació i l'inconformisme en forma de somni, o com a conseqüència del somni.
Perquè la cendra del sistema neoliberal sigui el renéixer de les poesies i les cançons, el principi de tots els somnis. Rebenta el neoliberalisme; rebenta'l*

[goatte] la revolta abstracta_eletronikemusike-fight*


Ara!!! Ara cau l’aiguat del segle (plou fort), a veure si neteja la terra d’aquest cúmul colossal de misèria enganxada a trossets, amuntegada, i feta pols; que es podreix, i de dins en surt un suc que em provoca fàstic! Aquí! Aquí està triomfant la ignorància de la gent, aquí rep admiració, aquí! No aneu més lluny!
Ara i aquí volem provocar el primer foc de la revolta, la revolta abstracta, que pensi tothom i que no s’espanti, tot serà qüestió de segons, si és tal i com ho desitjem, el poder serà insignificant i els prejudicis socials tots falsos! Serà tot culpa de la revolta abstracta. Abstracta? Que no es pot palpar, no es pot veure? Imaginin: com seria una revolta abstracta? Una revolta que no percebria ningú però tot ho abrasaria, de manera fulminant, deixant només allò que enriqueix tota emoció, entenent per emoció el setiment individual o col·lectiu de benestar, odi, plaer, ràbia, tendresa, inquietud... sempre respectat però mai imposat. Mai imposat.

Ara se’m dibuixa el somriure, perquè jo sóc capaç de posar-me nerviós i eufòric, ser feliç i creatiu amb una cançó. Una cançó, sí! Una simple cançó que, com tot el que jo vull, em canvia la percepció de les coses. La força d’una melodia (o conjunt d’aquestes) que té el poder de fer de mi un esclau del so. A volums desmesurats. Esclau del so, orgullós de condició i conseqüències: jo quedaré sord i amb el cap ple de colors. Vosaltres oïdors del que us manen escoltar i amb un sol color en ment. Em feu pena! Sí! Pena. Heu sentit a parlar mai de la pena? Però bé, no m’escarrassaré a transformar el vostre parer, potser només perquè és el vostre. Em ric d’ells, de mi i de tots vosaltres.
I a cada canvi melòdic el paràgraf fa un salt. Es nota? M’és igual. A mi la cançó m'ha fet plorar, per riure massa. És tan dolç el moment, que tindria la força per enfrontar-me a tot el món sencer si m’ho plantegés, però tinc massa feina ara. Perquè la veu ha pres cos en la base rítmica perpetuada; ha pres cos. Ara regeix el temps d’aquest espai sonor i fantàstic, on m’hi he abocat de ple, i n’he evocat els plaers. Sóc a dins i no sé sortir-ne. Prefereixo no saber com fer-ho.
Aprofito per renunciar públicament els governants del món (i els seus respectius països), que destrossen el cervell de la gent a paraules boniques, per no haver d’utilitzar aquella violència que ja va passar de moda; perquè és tot gràcies a la força de la democràcia, sobretot, la DEMOCRÀCIA, no ho oblideu mai; perquè tal i com hem demostrat, etimològicament, el poder el té el poble [...?]. Riallada col·lectiva.

Aquí, i ara, és on neix la revolta, una revolta que parla dels plors i les emocions: la revolta autèntica, la de debò; la que, més que una idea pràctica i d'organització, organitza les idees en funció de les sensacions.

Qui som nosaltres? Qui és goätte? La reivindicació i l’inconformisme en
forma de somni, o com a conseqüència del somni. Qui som? Delinqüents. Aquella gent que pensa, investiga, sent, escriu, pinta, dibuixa, compon, reprodueix, escolta, entén, interpreta, s’emociona, somia, lluita, actúa, es relaxa, frueix, oberva, s’expressa, s’allibera, allibera...
Què fem? Delinqüim. Pensem, investiguem, sentim, escrivim, pintem, dibuixem, componem, reproduïm, escoltem, entenem, interpretem, ens emocionem, somiem, lluitem, actuem, ens relaxem, fruïm, observem, ens expressem, ens alliberem, alliberem... Promovem una anarquia emocional, la supressió del control massiu i tot el que aquest comporta.

[goattera@gmail.com]

goatte, el somni*

Faré una crida on explicaré un fet. Escoltin, escoltin: avui goätte m’ha explicat que la pragmàtica no existeix, i que si vull somiar millor que aprofiti tot moment per fer-ho, perquè sinó el somni en qüestió perdrà pes i es convertirà només en un desig passatger. Goätte m’ha ensenyat un lloc preciós, i m’ha dit que me’l fes meu, que feia massa que allà no hi vivia ningú i que posats a habitar els boscos... habitem-los amb gràcia. Goätte m’ha mostrat els racons d’aquest espai i m’ha instruït en l’art de reconstruir-lo, que no és precisament una facilitat: es tracta de saber somiar, com sempre, despert, però amb tanta traça que jo mateix formi part d’aquest somni i sigui capaç de convertir-lo en el que vulgui. Que les parets es deformin, si cal, i les columnes que aguanten el sostre no es recolzin enlloc, si vull, perquè sota cada columna hi haurà un forat per on només hi cabran les foteses, els mals temps, els horrors i el malestar. Però, ara bé, goätte sap que per aquests forats desapareixerà tot el que embruta les belleses, però també que només ho faran quan ho haguem reconegut, entès i, per tant, rebutjat; i és per això que goätte repeteix i reincideix en reiterar que hom no és capaç de reconèixer esmentades belleses sense que existeixi el seu oposat: diguin-me, ¿com reconeixerien la bellesa si no poguessin separar-la de tot allò que l’embruta? Bellesa perdria significat. Tota perfecció té un contrari, i és precisament aquest contrari qui li atribueix les perfeccions: que ens incita a desitjar-les.

Però, qui és goätte? Qui és? Goätte és un mot que significa tot allò que es pugui desitjar. Goätte és un somni, el somni de tots els qui vulguin creure-se’l.

Ha despertat per fi la resistència. Nosaltres gaudim d’un poder únic, i és en constant creixement. Hem reclutat un exèrcit, fort i decidit. Els seus combatents van tots armats amb pedres, foc, ampolles incendiàries, instruments, pinzells, paraules dolces; i centenars d’altaveus formen els murs d’un temps on la creativitat no té escolta, i ens hem vist obligats a enfortir-la i donar-li veu. És el poder, aquest poder que incrementa cada cop que el volum pren força, més força, altaveus, més altaveus, més força; poder. És aquest el vertader poder: el so. Aquí aprofitem la iniciativa de l’espontaneïtat, i creiem en expressar tota emoció tal i com aquesta sigui percebuda, sense reflexions ni restriccions, perquè en aquesta coneguda era de la pau, la violència que rebutja tothom no és útil, i sota el bel del pacifista s’organitza l’estratègia d’una de les pitjors violències: el control emotiu i del coneixement. No creiem en sobrevalorar les conseqüències de les nostres actuacions i el que puguin provocar en la moral global, car la nostra intenció consisteix única i exclusivament en manifestar en la seva més pura essència allò que pensem, sentim, perquè és així com considerem que el pensament ha d’esdevenir lliure. Que la cultura sigui lliure. Construirem el primer i últim regnat de les idees. Ens hem proposat, doncs, combatre a tot aquell que cregui que té prou força com per decidir el futur dels altres, i el desenvolupament de les seves accions: que ho intenti.
Desplegarem avui totes les nostres tropes, i serem jutjats per estimar el temps i allò que el forma, la música serà el nostre vehicle d’atac, i serem jutjats també per utilitzar-la. És aleshores quan intervindrà la defensa, que consta no només del poder del volum triplicat d’aquesta música criminalitzada, sinó també de la perfecta organització de l’odi en forma de foc, pintura, versos, i declaracions. Odi mai injustificat. Així, goätte repeteix i reincideix en reiterar que la música sigui lliure, la cultura lliure, el pensament lliure. Les emocions lliures. La música lliure.

Però, qui és goätte? Qui és? Goätte és un mot que significa tot allò que es pugui desitjar. Goätte és un somni, el somni de tots els qui vulguin creure-se’l.