Des de Goätte (la reivindicació i l’inconformisme en forma de somni, o com a conseqüència del somni), considerem que la lluita que ens toca afrontar actualment va molt més enllà de les peticions i les reformes, de les ideologies i els conceptes concrets. Des de Goätte creiem que aquesta lluita actual, a diferència de les lluites passades, ja no suposa la demanda de responsabilitats a el causant/s de determinats conflictes, problemàtiques, dilemes d’interès comú, etc., ja que en la majoria dels casos no existeix un culpable únic ni directe, sinó que ens trobem davant un sistema mundial que condiciona la gran majoria de les conductes de caire global: considerem, per exemple, que en front de l’especulació urbanística i el creixement massiu de l’edificació, no en podem atribuïr la responsabilitat directa als líders polítics de la regió en concret (i amb això no pretenem assenyalar cap culpable ni innocent), sinó que la problemàtica néix arran d’un sistema econòmic i de mercat que suposa l’actual funcionament de les empreses constructores/promotores (allò que suposen els seus sistemes de venta adaptats al mercat global, les seves inversions, despeses, i concepte del benefici), que caminen fins i tot per sobre de les fronteres legals, i a partir de les quals, els sistemes administratius municipals perden autoritat davant dels projectes urbanístics. Així, amb un exemple tan senzill i quotidià, pretenem manifestar que el deure de les lluites revolucionàries actuals no se situa en el camp de les reclamacions a responsables únics, sinó en el canvi col·lectiu i individual de tot allò que el sistema malmet.
D’aquesta manera, si les problemàtiques globals són tant absolutament generalitzades i descentralitzades, proposem la desobediència civil, la llibertat d’acció de la ciutadania alhora de modificar en l’espai i el temps tot allò que és conseqüència del sistema global, sempre que es vulgui, partint de la base que si la responsavilitat no és única, sinó del global, tothom a títol individual i/o organitzat, és lliure de modificar-ne els resultats.
El concepte de llibertat
No ens atreviríem a assegurar que la llibertat és quelcom més que, per un cantó, la facultat de decidir i actuar conforme l’individu ho creu oportú, sempre i quan aquestes decisions no s’interposin en la llibertat dels altres; i, per altra banda, i possiblement la més important (ja que és arran d’aquesta com es modifiquen-evolucionen-transformen les conductes-decisions-actuacions “lliures”), la capacitat de l’ésser humà de gaudir de la suficient racionalitat com per considerar el pensament lliure (pensament lliure: principi de la llibertat), entenent per pensament lliure que tota sensació, reflexió, desig, etc., no se subordini-evolucioni a partir del que provocarà en l’opinió d’uns altres. Per exemple: si un poeta decideix escriure una poesia, el pensament esdevé lliure a partir del moment en que el poeta no escriu pensant quins efectes tindrà el text en els possibles lectors, sinó en com és capaç d’interpretar ell mateix el que escriu, i com vol escriure-ho, partint de la base que allò important no és l’efecte causal de la seva acció, sinó per quin motiu vol dur-la a terme.
Si ens basem en la història de la conducta humana, podem assegurar sentir-nos incapaços de creure que una mateixa teoria, per molt globalitzada i estesa que estigui, no provocarà discrepàncies ni problemes de convivència. L’home/dona de per sí, necessitaria haver viscut exactament les mateixes situacions, emocions, condicions, evolucions que una altra, per tal d’entendre’n a la perfecció un plentajament, per la qual cosa, tot i que l’esmentada idea de llibertat fos concebuda i defensada per altres individus, no existiria en cap cas la perfecta harmonia d’aquesta sola idea que, des del moment en que és una idea que conceb més d’una sola persona, deixa de ser una única idea, per convertir-se en un conjunt d’idees que es resguarden sota la mateixa dinàmica ideològica, sota el mateix punt de vista.
Tot i així, si considerem viable la possibilitat de que tot aquest conjunt de persones que comparteixen el mateix punt de vista, són capaces de portar-les a la pràctica d’una manera exacta, d’entendre-les d’una manera exacta, de sentir-les d’una manera exacta... la idea seria perfectament harmoniosa entre tots aquells que la conceben; la defensen. Tanmateix, arribat a aquest extrem, les idees i punts de vista no tindrien cap tipus de sentit, car no hi hauria ni una sola forma de discrepància (objectiva/subjectiva, postiva/negativa...) entre els éssers humans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario