[no mind]

Ara sí, ara sí que tornen les vergonyes, i amb aquestes tota la meva ràbia. Que no tinc per què subordinar-me a les opinions dels altres caram! No tinc per què. Que si em fa fàstic la model de plàstic d’un anunci de fibra per no engreixar-se me’n fa, que si els mitjans de comunicació em provoquen histèria me la provoquen, que aquí o es diu tot o no es diu res, i sinó a tancar la boca; que si em ve de gust riure’m de tothom ho faré i no tinc per què donar explicacions de res a ningú. Ningú. Perquè tinc ganes de fer-ho. Perquè jo ja he aguantat prou tot aquest cúmul de merda que em retreuen els meus, que no m’agrada el que escolto, no m’agrada, no és tan complicat, i que tinc els ous plens fins dalt de tota la retòrica absurda que serveix de palla als discursos polítics d’aquesta merda de país. Que no m’agrada això, i que a mi aquests polítics no em representen, que si volen mercalntilitzar el seu producte se’l fabriquin a mà, que prou en tinc en aguantar estar codificat com per què a sobre parlin en nom meu.

Què més? Més? Voleu més? Que si puc calaré a foc a tot el que em fa nosa perquè estic fart i tres cops fart de veure com tothom es mor de pena i a sobre tenen la barra de riure’s de mi quan frueixo amb tant poc, que si no t’agraden els meus arguments plora, i que si m’has d’explicar com funciona aquest món estalvia’t el discurs, que en tinc prou amb veure el que els meus sentits em mostren, i que la societat del consum no és un mite ni una llegenda, que és tan cert com que la policia és un organisme inútil i que només serveix per obstruir els camins i molestar lumínicament; la seva única utilitat: la molèstia. Que aquí hi ha masses coses que sobren i nosaltres els primers. Aquí sobra de tot. Sobren edificis, sobren discursos, sobren diners, sobren governs, publicitat, i lleis, lleis que no les compleixen ni els seus creadors, que aquí la llei se la regula cadascú; aquí sobren iniciatives de paper mullat i desallotjaments de centres socials, perquè quan l’ajuntament ens parla de cultura i derrueix espais reaprofitats, on SÍ que hi és present la creativitat, art, cultura, oci, sociabilitat, convivència de la que ells s’omplen la boca, es contradiuen; i per parlar envà que expliquin les mil i una meravelles al seu gos, que almenys aquest gaudirà de la facultat de no interrompre mentre li parlin. I és que jo l’únic que desitjo és que si voleu viure com ambiciosos porcs refregant-vos en el fang i la femta foteu el que vulgueu, però que no m’impregneu del vostre alè fètid, que no tinc per què respirar-lo.

Tota la meva creativitat dedicada a la sinceritat i reflexió de la gent, en especial als governants del planeta i les ciutats. A tots ells una abraçada ben forta.

Respira fort, racionalitza, i entén.

No hay comentarios: