Ara!!! Ara cau l’aiguat del segle (plou fort), a veure si neteja la terra d’aquest cúmul colossal de misèria enganxada a trossets, amuntegada, i feta pols; que es podreix, i de dins en surt un suc que em provoca fàstic! Aquí! Aquí està triomfant la ignorància de la gent, aquí rep admiració, aquí! No aneu més lluny!
Ara i aquí volem provocar el primer foc de la revolta, la revolta abstracta, que pensi tothom i que no s’espanti, tot serà qüestió de segons, si és tal i com ho desitjem, el poder serà insignificant i els prejudicis socials tots falsos! Serà tot culpa de la revolta abstracta. Abstracta? Que no es pot palpar, no es pot veure? Imaginin: com seria una revolta abstracta? Una revolta que no percebria ningú però tot ho abrasaria, de manera fulminant, deixant només allò que enriqueix tota emoció, entenent per emoció el setiment individual o col·lectiu de benestar, odi, plaer, ràbia, tendresa, inquietud... sempre respectat però mai imposat. Mai imposat.
Ara se’m dibuixa el somriure, perquè jo sóc capaç de posar-me nerviós i eufòric, ser feliç i creatiu amb una cançó. Una cançó, sí! Una simple cançó que, com tot el que jo vull, em canvia la percepció de les coses. La força d’una melodia (o conjunt d’aquestes) que té el poder de fer de mi un esclau del so. A volums desmesurats. Esclau del so, orgullós de condició i conseqüències: jo quedaré sord i amb el cap ple de colors. Vosaltres oïdors del que us manen escoltar i amb un sol color en ment. Em feu pena! Sí! Pena. Heu sentit a parlar mai de la pena? Però bé, no m’escarrassaré a transformar el vostre parer, potser només perquè és el vostre. Em ric d’ells, de mi i de tots vosaltres.
I a cada canvi melòdic el paràgraf fa un salt. Es nota? M’és igual. A mi la cançó m'ha fet plorar, per riure massa. És tan dolç el moment, que tindria la força per enfrontar-me a tot el món sencer si m’ho plantegés, però tinc massa feina ara. Perquè la veu ha pres cos en la base rítmica perpetuada; ha pres cos. Ara regeix el temps d’aquest espai sonor i fantàstic, on m’hi he abocat de ple, i n’he evocat els plaers. Sóc a dins i no sé sortir-ne. Prefereixo no saber com fer-ho.
Aprofito per renunciar públicament els governants del món (i els seus respectius països), que destrossen el cervell de la gent a paraules boniques, per no haver d’utilitzar aquella violència que ja va passar de moda; perquè és tot gràcies a la força de la democràcia, sobretot, la DEMOCRÀCIA, no ho oblideu mai; perquè tal i com hem demostrat, etimològicament, el poder el té el poble [...?]. Riallada col·lectiva.
Aquí, i ara, és on neix la revolta, una revolta que parla dels plors i les emocions: la revolta autèntica, la de debò; la que, més que una idea pràctica i d'organització, organitza les idees en funció de les sensacions.
Qui som nosaltres? Qui és goätte? La reivindicació i l’inconformisme en
forma de somni, o com a conseqüència del somni. Qui som? Delinqüents. Aquella gent que pensa, investiga, sent, escriu, pinta, dibuixa, compon, reprodueix, escolta, entén, interpreta, s’emociona, somia, lluita, actúa, es relaxa, frueix, oberva, s’expressa, s’allibera, allibera...
Què fem? Delinqüim. Pensem, investiguem, sentim, escrivim, pintem, dibuixem, componem, reproduïm, escoltem, entenem, interpretem, ens emocionem, somiem, lluitem, actuem, ens relaxem, fruïm, observem, ens expressem, ens alliberem, alliberem... Promovem una anarquia emocional, la supressió del control massiu i tot el que aquest comporta.
[goattera@gmail.com]
No hay comentarios:
Publicar un comentario